Tothom diu que fa molt de fred, es veu que no hi estam acostumats. A mi m'agrada, estic molt millor quan fa fred que quan fa aquella calor insuportable. El que no m'agrada és agafar una bronquitis i no poder sortir al carrer ni fer gairebé res.
Moltes hores davant l'ordinador, arriba un moment en què el cap et fa fum... i comencen a congriar-se tota mena de pensaments, dins aquest cap fumejant, que necessiten sortir a l'exterior, però no poden sortir per la boca perquè no tens ningú amb qui parlar. Tampoc no et molesta ningú, cosa que avui en dia és d'agrair. És així com es crea una atmosfera d'allò més interessant: el fred exterior, el fum interior... La paradoxa és rica, m'agraden els fets paradoxals, de fet, tota jo en som un.
En estar bé sortiré a caminar pel carrer, voldria que encara fes fred. Vull que em pegui l'aire a la cara, si pot ser gelat, millor.
