Jardí perdut

Hi havia dos desmais, un davant i l'altre darrere, amb branques que penjaven, llargues i primes i fulles punxegudes, en forma de llança. Mai més no tornaran a ser meus, com la palmera de la monja morta que teníem al jardí de la part de darrere. La morera tampoc no tornarà a ser pus meva. No em pensava que els enyoraria, però sí, la vida ens sorpren sempre, i els enyor.

Els millors paradisos sempre són els perduts, encara que no hagin estat mai vertaders. El que més s'assembla a un paradís són aquells dos desmais del jardí, un davant i l'altre darrere.

A la fi, vacances

Uffffffff, que costa d'escriure al blog! El tenc completament abandonat, m'he fet addicta (1 adj. i m. i f. [LC] Fortament inclinat, donat, a alguna cosa. Addicte a l’estudi. Un addicte a l’ús de les drogues) a l'ús del facebook, sí al "cara-llibre", es veu que tenc molt de temps a perdre, o a guanyar, segons com es miri. La qüestió és que ara m'ha vengut de gust escriure alguna cosa, però sembla que les idees no creixen dins el meu cervell com a mi m'agradaria.

El gotelé d'en Barceló s'ensorra, idò què es pensaven tots aquests que bavaven quan veien les "meravelles" que feia l'artista, encara resultarà que en Cabot tendrà raó... El dia que comenci a ensorrar-se la capella que tenim a Mallorca hi haurà un disgust de mil dimonis, he, he, he.

Fred i fum

Tothom diu que fa molt de fred, es veu que no hi estam acostumats. A mi m'agrada, estic molt millor quan fa fred que quan fa aquella calor insuportable. El que no m'agrada és agafar una bronquitis i no poder sortir al carrer ni fer gairebé res.

Moltes hores davant l'ordinador, arriba un moment en què el cap et fa fum... i comencen a congriar-se tota mena de pensaments, dins aquest cap fumejant, que necessiten sortir a l'exterior, però no poden sortir per la boca perquè no tens ningú amb qui parlar. Tampoc no et molesta ningú, cosa que avui en dia és d'agrair. És així com es crea una atmosfera d'allò més interessant: el fred exterior, el fum interior... La paradoxa és rica, m'agraden els fets paradoxals, de fet, tota jo en som un.

En estar bé sortiré a caminar pel carrer, voldria que encara fes fred. Vull que em pegui l'aire a la cara, si pot ser gelat, millor.

Jo també som catalinera

No hi collons de gallina, per entrar dins Santa Catalina...

Els meus avantpassats catalineros cantaven això damunt sa Faixina mentre tiraven pedres als seus enemics "putxeros", ara, com diu en Magí, som gent pacífica i ja no tiram pedres. Això no vol dir que qualque vegada no ens agradaria fer-nos forts i no deixar entrar ningú.

Visca Santa Catalina!

Triatge

escrit per Redacció Fanteatre
01 / 06 / 2008
El Teatre Municipal de Palma ens duu el nou muntatge de la companyia Voramar Teatre. Una divertida comèdia en clau musical, sota la direcció escènica de Joan Porcel i la direcció artística de Kika Aguiló, que ens conta la història de quatre dones, protagonitzades per Joana Alemany, Francesca Bestard, Maria Josep Carrasco i Mercè Comas, que veuen les seves vides truncades per culpa d'un tràgic accident de trànsit. Després, la foscor les trasllada directament al "Triatge", un lloc imaginari custodiat per un insaciable Funcionari Vital, interpretat per Tomeu Bosch, qui ofereix una insòlita oportunitat a les confoses dones, i és que només una d'elles morirà a conseqüència de l'accident de trànsit. Però la fatal decisió de triar la desafortunada recau sobre les quatre amigues. El Triatge revela alhora els secrets, confidències i complicitats, i escenifica enfrontaments que posaran a prova l'amistat i els valors que fins al moment han omplert les vides de les quatre protagonistes, les quals hauran de suportar les repetides impertinències del funcionari, qui les constreny per conèixer el nom de la triada. La vida és plena de tries, quin camí haurem d'escollir?Teatre Municipal de Palma, dies 14 i 15 de juny

"A dos metres sota terra"

M'he enganxat a la sèrie "A dos metros bajo tierra", m'he mirat les cinc temporades, una darrere l'altra. Ja m'havien dit que era molt bona però no em pensava que em fes aquest efecte.

Ha estat com llegir una novel·la bona, quan acabes tens "mono", jo ara enyor els personatges. Us recoman que la mireu. M'agradaria parlar-ne amb gent que li agradi tant com a mi, per comentar-ne els capítols.

Té tots els ingredients necessaris: passions, amors, pors, reflexions sobre la vida i la mort. Per coses com aquesta val la pena mirar la televisió.

De bell nou

Bon dia,

Aquesta és la primera entrada al blog, esper que no sigui la darrera. Crec que aquestes noves eines de comunicació entre les persones representen una riquesa que no hem de desaprofitar i això és el que vull, pujar-me al tren.

Hi penjaré els articles i les informacions que m'interessin i m'impactin i també les meves opinions, m'agradaria rebre rèpliques d'altres persones.

Au, idò, començam!